Jornada “Els impactes del Macro Parc Eòlic Marí a l’Empordà”
Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí, 19 de febrer de 2022
Organitza: Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord
Col·labora: Ajuntament de Torroella de Montgrí
TAULA RODONA: ELS ECOSISTEMES MARINS I TERRESTRES I EL MACRO PARC EÒLIC MARÍ, COORDINADA PER FERRAN VALLESPINÓS, DOCTOR EN CIÈNCIES BIOLÒGIQUES, INVESTIGADOR DEL CSIC I MEMBRRE DE L’ASSOCIACIÓ STOP MACRO PARC EÒLIC MARÍ
o Rafa Sardà, investigador del CEAB-CSIC
“Aquest projecte amb normativa vigent és il·legal, no es pot fer, estem en fase de planificació i el debat no ha de ser amb els promotors sinó amb la gent que està planificant aquest espai”.
“Espanya, a part de fer la transició energètica, té un altre compromís que és el de protegir el 30% del territori marí de l’Estat; només en tenim protegit el 12%”.
“El que necessitem per protegir l’espai davant aquets macro projectes és el Parc Nacional dels Canons de l’Empordà o el Parc Nacional dels Sistemes dels Canons de la Costa Brava”.
“Primer van les polítiques mediambientals i després les econòmiques, això és el que les conferències de canvi climàtic estan dient”.
“Hi ha una emergència climàtica però també una emergència de biodiversitat “.
“La legislació és molt clara, el principi de precaució s’ha d’aplicar des del primer moment”.
o Josep Maria Gili, investigador de l’Institut de Ciències del Mar- CSIC
“Del Cap de Creus a les Medes en aquests moments tenim registrades entre 4.000 i 4.500 espècies que representen gairebé el 50% de tota la biodiversitat coneguda al Mediterrani occidental. Això és un patrimoni extraordinari. A més, tenim el 70% de tots els hàbitats essencials de la Red Natura 2000. Tot aquest patrimoni fantàstic ha estat possible degut a milers anys d’història que han funcionat gràcies a un vector de vida com és la tramuntana” .
“És la zona preferencial de migracions de grans cetacis que venen del sud de la península i van fins a Gènova , passen per aquí perquè s’hi alimenten en els canons submarins de Palamós i del Cap de Creus. A més, tenim una de les comunitats de coralls profundes més riques de la Mediterrània. Tot això pot estar greument afectat per una projecte com el que es planteja”.
“Hem de ser molt conscients de prendre una decisió tan dramàtica com aquesta perquè ens podem carregar el que la natura ens ha donat en milers d’anys. No convindria fer-ho sense el principi de precaució. La biodiversitat és fonamental per resistir la crisi climàtica, ens afectarà a tots però com més especies ben conservades tinguem més podrem superar-ho”.
o Boris Weitzmann, biòleg
“En aquest racó de la Mediterrània tenim zones d’altíssim valor per als ocells, espècies que nidifiquen a les Balears i venen aquí a alimentar-se i tornen; és un espai d’altíssima biodiversitat amb ecosistemes en bon estat”.
“Es vol provar tecnologia nova en un mar on no hi ha experiència prèvia i a sobre en un espai marí que és el de major valor que tenim a Catalunya”.
“Això és per a tots els catalans la joia de la corona i com a tal hauríem de posar-ho en valor i protegir-ho i no ens ho hauríem de deixar prendre. Si continuem destruint la biodiversitat d’aquests fons marins nostres en nom de la descarbonització ens estem fent un flac favor”.
o Núria Raventós, biòloga marina , membre de SOS Costa Brava
“Vull fer un al·legat sobre els fons de sorra, que tenen molts organismes que hi viuen dins que són la base d’un munt d’espècies d’interès comercial. Tota la flota d’arrossegament de Catalunya pesca damunt d’aquests fons de sorra”.
“Aclareixo que les zones de veda s’instauren sota criteris científics perquè els peixos es reprodueixin. El macro parc eòlic marí farà mal evident a les zones on s’hi instal·laran i també provocaran molt soroll i terbolesa influint en els peixos i espècies protegides. Els peixos quedaran també afectats pels camps magnètics”.
o Jaume Darné, enginyer de Telecomunicacions
“Hem d’anar en tres sentits: ser conscients que una instal·lació d’aquesta magnitud només afavoreix a quatre; que podem generar energia per abastir molta part del territori i instal·lant plaques solars compliríem l’objectiu del macro parc ; i que l’energia que falti la podem comprar”.
“Segons el reglament d’alta tensió i les instruccions que publica Red elèctrica, una línia soterrada requereix una servitud important, pot destrossar terrenys de conreu i té un cost enorme”.
“No hi ha experiència real i menys en terreny sorrós; les àncores han de ser molt grans i es mouran; i el fons quedarà malmès, sense oblidar els cables que interconnecten els aerogeneradors”.
o Agustí Pérez, Catedràtic de l’Escola de Camins de BCN
“S’hauria de prendre consciència que la percepció del que estem fent ara és colonitzar el mar”.
“ Hem de ser conscients que si obrim certes portes hi haurà una transformació profunda del model productiu”.
“Per a mi un bon referent seria els processos públics d’acordar que es vol fer. Ens falta el procés d’acord polític a nivell territorial, i planificar amb el veí què volem i què no volem”.
“L’eòlica marina està per quedar-se, hem de decidir què fem amb això i com ho volem gestionar”.
o Marc Casadellà, president PN del Montgrí , les Illes Medes i el Baix Ter
“Si fos polític només sentint els científics d’aquí agafaria aquest nyap de macro projecte i el llençaria a la paperera perquè està clar que no se’ls ha escoltat. Si se’ls hagués escoltat fa 20 anys no ens trobaríem amb el problema que tenim ara de crisi climàtica. I si no els escoltem ara no evitarem el problema de crisi de biodiversitat que tindrem a les properes dècades”.
“La junta rectora del Parc Natural ja es va pronunciar en contra del macro parc”.
“ El Parc Natural del Montgrí té rècord d’empreses que estan compromeses amb la Carta Europea de Turisme Sostenible. També fan accions a favor de recuperació d’hàbitats. I ara què els hem de dir a aquestes empreses que amb els seus recursos privats actuen a favor d’un bé públic? Ve una empresa que amb recursos públics tindrà beneficis privats sobre en un espai públic que malmetran. Amb quina credibilitat demanarem a la gent del territori que actuï a favor del medi ambient? “ .
TAULA RODONA: ELS SECTORS ECONÒMICS I EL MACRO PARC EÒLIC MARÍ, COORDINADA PER ALEXANDRA WINTER, BIÒLOGA I VOCAL DE L’ASSOCIACIÓ STOP MACRO PARC EÒLIC MARÍ
o Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines
“Per a nosaltres això és una batalla més, ens dediquem a protegir el territori perquè és el nostre mitjà de vida. Si avui existeix la possibilitat de tenir aquest mega parc eòlic marí és perquè tenim una línia d’evacuació molt potent com és la MAT. La nostra por és que el projecte generi la possibilitat d’acabar omplint la plana empordanesa de parcs fotovoltaics.
“Ens preocupa molt quan toqui a terra la descarrega del parc . A la plana agrícola de l’Empordà tenim la IGP Poma de Girona, fent aquest projecte malmet les parcel·les que podrien fer augmentar la producció d’aquesta poma”.
“El macro parc posa en seriós perill la nostra sobirania alimentària; el que no podem fer és renunciar a la sobirania alimentària en favor de la sobirania energètica”.
o Francesc Camps , secretari de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter
“El transvasament de l’aigua del Ter va suposar un abús sobre el territori i aquet macro parc serà un altre abús que limitarà les capacitats econòmiques i socials de la gent que hi vivim”.
“Són projectes que es pensen en altre llocs i que es posen aquí per generar riquesa a altres llocs”.
“La planificació moltes vegades no es compleix, en el cas de l’aigua del Ter no va passar”.
“Ens hipotecaran per sempre més malgrat que ens ho venguin com el paradís de la generació energètica sostenible amb un projecte tan desaforat com el que es planteja”.
o Pere Estradera, president de Confraria Pescadors de l’ Estartit i del GALP
“L’arrossegament fa nou anys va decidir no pescar per renovar les espècies i es va fer una reserva precisament per fomentar aquesta renovació”.
“El soroll dels aerogeneradors és molt gran , el peix blau amb la fressa desapareixerà perquè menja en una zona tocant a la superfície. I ara resulta que hi haurà cadenes amb unes àncores brutals; per tant , estem totalment en contra d’això”.
o Salvador Manera, pescador artesanal i president del pla de cogestió Golf de Roses- Cap de Creus
“El mar és de tothom, és un recurs públic. Des de fa anys els pescadors anem prenent mesures per minvar els efectes del que nosaltres mateixos hem fet al mar”.
“Qui som nosaltres per destruir tot un ecosistema i biodiversitat? A la Generalitat se li omple la boca amb els plans de cogestió, doncs hauria de ser capaç de cogestionar i no de fer caciquisme. Se’ns diu que treballem amb científics, i ara de cop tot això on quedarà?”.
“Evidentment el peix desapareixerà i la flota també. Ara amb problemes de relleu generacional ja tenim moltes dificultats i això ens acabarà rematant. No volem indemnitzacions, volem que ens deixin treballar i que ens escoltin”.
“Som un patrimoni reconegut per la FAO , hem d’intentar que estigui protegit”.
o Josep Maria Pla, empresari turístic
“ L’any 2019 es van comptabilitzar 11 milions de pernoctacions (el 78% de ciutadans europeus). Som una zona turística de primer ordre, comparable amb la Toscana o el Vèneto. El 20 per cent del PIB de Girona ve derivat del turisme, però si hi afegim l’ indirecte podríem dir que un de cada tres euros que s’originen en l’economia gironina surt del turisme”.
“Un estudi recent de la Direcció General de Turisme a Dinamarca recollia que el paisatge és un dels principals motius perquè les famílies d’aquell país decideixin venir aquí”.
“L’empresari aposta per la natura, per gestionar els impactes ambientals”.
“ Si s’arriba a construir el macro parc es produirà una banalització de l’espai i perdrem la identitat de la Costa Brava. Apel·lo al principi de precaució ja que les dues comarques, l’Alt i el Baix Empordà, quedarien molt afectades pel macro projecte”.
o Rai Roca, gerent del Club Nàutic l’Escala
“ Un primer impacte del macro parc és la pèrdua de valor ambiental. El valor ambiental juntament amb el tipus de costa que tenim formada per petites cales és el que fa interessant la Costa Brava pels navegants. Venen perquè tenen accés a un paratge d’una gran riquesa natural”.
“Al voltant d’ 11 mil embarcacions utilitzen els ports de la Costa Brava. Són embarcacions cada vegada més preocupades en disminuir el seu impacte ambiental. El parc s’ubica al mig de la zona de trànsit d’aquestes embarcacions. Poden decidir anar a un altra destinació i això ens inquieta”.
“Hi ha incertesa, no hi ha experiències en un lloc amb un ecosistema fràgil com el nostre, veiem imprescindible el principi de precaució”.
o Joan Company, president del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya
“És evident que impactarà i el nostre sector professional estem molt preocupats i ho estem seguint molt de prop”.
“El sector immobiliari depèn del turisme. La gent inverteix en la compra d’un immoble o lloguen un apartament per passar les vacances i venen perquè la Costa Brava té un atractiu especial. El nostre territori i paisatge és únic i si, de cop i volta, trenquem aquesta visual és obvi que afectarà i devaluarà tot el patrimoni immobiliari. És una devaluació de tot el territori i tot el sector econòmic queda devaluat”.
“Anem en sentit contrari del model pel qual hem d’apostar, de qualitat i protecció de l’entorn, i si devaluem es pot obrir la porta a un tipus de turisme que no interessa”.
o Míriam Prat, presidenta de l’Associació de Centres de Submarinisme de la Costa Brava
“És un altre factor d’incertesa a afegir i si escoltem els científics les perspectives no són bones”.
“El nostre destí és especial perquè hi ha una gran cura per la conservació del fons marí i els submarinistes que ens visiten venen a buscar precisament la qualitat del fons marí i si no ho troben aquí aniran a buscar alternatives a altres llocs de la Mediterrània que sí que estan protegint la seva biodiversitat”.
“Jo no m’imagino un submarinista veient tant a prop una d’aquestes instal·lacions. Crec que si perdem aquests clients no els podrem recuperar, el submarinisme és una activitat molt important per a la nostra destinació i a més ajuda a desestacionaliltzar la temporada”.
TAULA RODONA: EL PAISATGE DE LA COSTA BRAVA I EL MACRO PARC EÒLIC MARÍ, COORDINADA PER ANNA ZAHONERO, BIÒLOGA, PAISATGISTA I SECRETÀRIA DE L’ASSOCACIÓ STOP MACRO PARC EÒLIC MARÍ
o Javi Martín , Doctor en Geografia
“El paisatge són les seves persones, el conjunt de valors que formen part d’una realitat del territori. Es genera un vincle entre les persones que viuen en un lloc, el que senten i això té un impacte directe en el seu benestar i en com es relacionen entre elles, tenen un conjunt d’intangibles. Si es canvia el seu territori es canvia la seva identitat fonamentada en mil·lennis d’història”.
“Durant molt de temps hem planificat per al paisatge com si fos una cosa externa, tot el que vivim cada dia és paisatge i hem de fer un canvi i deixar de planificar per al paisatge i fer-ho des del paisatge”.
“Hi ha una llei de Paisatge que determina que la planificació del territori ha de tenir una part de participació ciutadana”.
o Josep Capellà, expert en turisme responsable i desenvolupament local.
“L’objectiu final és la millora de la qualitat de vida i el benestar social de la gent que viu en el territori i a casa nostre el paisatge té aquesta funció”.
“Als webs de turisme presenten els paisatges i posen en valor les activitats com un element i exemple de com la conservació del territori estimula i millora la qualitat de vida de la gent que hi viu i també per captar nova gent per instal·lar-s’hi”.
“ Hi ha una falta de coherència en les polítiques dels mateixos governs. Aquest macro projecte s’inclou en els fons Next Generation que precisament articulen programes de suport al desenvolupament turístic i local en el qual la transició verda i polítiques energètiques responsables són elements claus”.
“ Veig que ara tots hem de córrer per una maca de previsió de molts anys i això no ho pot pagar un territori. Ens estem jugant moltes coses d’identitat i futur”.
o Josep Espigulé , educador ambiental
“ Hi ha nombroses referències d’artistes al paisatge de la Costa Brava i als seus atractius”.
“ Hi ha una relació important entre el paisatge i l’emoció. Cal protegir-lo”.
“ Hem de prendre consciència que venim de molt lluny i que ens ha costat molts esforços arribar on som en la conservació del nostre entorn i en la qualitat del nostre paisatge”.
“ Aquí no som qualsevol lloc, som la sala d’estar de Catalunya on ve tothom”.
o Josep Vila, Director del Campus de Patrimoni de la UdG
“Es tracta d’un dels paisatges més excepcionals del Mediterrani i el que ens ve a sobre és l’agressió més forta que s’ha planificat en contra de tots aquets valors”.
“És curiós que d’una forma tan frívola se’ns digui que els nostres paisatges canviaran quan ens hem dotat d’una llei de Paisatge i ens hem compromès a protegir-lo i conservar-lo i ara resulta que sembla que ens n’oblidem”.
“ Els paisatge de Dinamarca no és comparable amb el d’aquí i precisament els danesos venen aquí a buscar paisatge i natura”.
“La industrialització del mar és obrir una frontera que té un impacte enorme perquè és el nostre escenari de vida, i si ho permetem es produirà l’efecte imant que un cop tu permets determinades actuacions que impacten directament en els valors del territori és més fàcil que darrera d’això vinguin més impactes que continuaran aquest procés de degradació”.
o Quim Tremodela, arqueòleg i historiador
“ El patrimoni cultural és un altre dels actius que tenim a l’Empordà, forma part del nostre col·lectiu, es insubstituïble”.
“ Empúries aporta uns 150 mil visitants l’any, sobretot a l’estiu, i és una font de riquesa turística molt important. Es l’única ciutat grega clàssica coneguda i visitada a tota la península, per tant té un valor impressionant. És un actiu cultural que ens dona aquest aspecte d’identitat també. Protegir tots aquests espais culturals impediria moltes intervencions d’aquest tipus”.
“El turisme que busca un nivell de qualitat no vindrà, trobarà altres destins”.
TAULA RODONA: LES ADMINISTRACIONS I EL MACRO PARC EÒLIC MARÍ , COORDINADA PER JORDI ESTÈVEZ , CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA I VOCAL DE L’ASSOCIACIÓ STOP MACRO PARC EÒLIC MARÍ
o Carles Pi, alcalde de Pals
“Quan vaig veure les imatges de com es transformaria el territori no m’ho vaig creure. És un canvi molt gran. El paisatge, el territori, el que hem preservat durant molt temps… Ho vam tenir molt clar l’equip de govern que es posicionàvem en contra”.
“He trobat a faltar un posicionament clar del Govern català. Els ajuntaments afectats, els consells comarcals, i la Diputació s’hi han pronunciat; parlem i busquem alternatives, però parlem clar. No juguem amb l’ambigüitat”.
“Pel que fa a les alternatives per fomentar les energies renovables en podem parlar però no se’ns pot traslladar això als ajuntaments. Les alternatives han de venir forçosament d’una entitat molt superior”.
o Josep Martinoy, segon tinent d’alcalde de Torroella de Montgrí
“El ciutadà te la sensació que es fan coses amb poca sensibilitat”.
“ La transició ha de ser de valors, energies amables, hem d’aprofitar aquest canvi per canviar els hàbits i la manera de veure l’energia”.
o Xavier Dilmé, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Empordà
“Anem 10 anys tard. L’alternativa no és el primer que arriba amb un projecte ens el quedem i ja està. Nosaltres hem de tenir primer un debat de com volem les renovables i el territori ha de tenir veu i vot, i això la Generalitat ho ha negat”.
“ És un atemptat a l’Empordà i no podem caure en el parany de renovables sí, renovables no”.
“ Em sap molt de greu el silenci de la Generalitat, s’ha de pronunciar. Necessitem l’administració de Catalunya al costat dels ajuntaments perquè haurem d’anar a Europa”.
o Agustí Badosa , alcalde Sant Pere Pescador i vicepresident Consell Comarcal de l’Alt Empordà
“En plena pandèmia ens van aparèixer propostes especulatives tant en eòlica com en fotovoltaica. L’Albera també està en una situació molt tensionada”.
“ Estem en una atzucac perquè la Generalitat no ha fet els deures. No ha fet un pla territorial d’energies renovables i aquest és el problema i entre tots plegats ens estem discutint. Reclamem que la Generalitat posi el pla territorial damunt la taula”.
“La darrera paraula la té Madrid i hem de fer actes com aquest per fer sentit la nostra veu”.
o Dani Cornellà, president de la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya
“Hem de tenir un model energètic treballat amb tothom. Això no s’ha fet i s’han fet decrets nefastos que aguditzen més el problema. Són les grans empreses energètiques les que estan fent la planificació que hauria d’haver fet el Govern”.
“Volen destruir-nos el paisatge amb diners públics per beneficiar altre gent que no és el territori”.
“ La transició energètica s’ha de fer però d’una altra manera. La llei del Canvi Climàtic proposa utilitzar primer les zones degradades; posem tots els diners públics en això i quan veiem el que falta ens plantegem com arribar al GW que potser faltaran; no ho fem al revés començant amb la destrucció del territori”.
Català
Español